Aielo de Malferit es troba al Sud de la Comunitat Valenciana, concretament al NW de la Vall d'Albaida a 281 m. d'altitud. El seu terme, envoltat per muntanyes, limita amb els municipis de: Vallada, Montesa, Canals, L'Olleria, Albaida, Agullent i Ontinyent.

Les principals altures són: El Paller (687 m.), L'Alt de Tormo (799 m.), el Polsós (688 m.), Cabeçó Gròs (797 m.), i Eixea (727 m.) arribant a sobrepassar els 800 m. a l'extrem SW.

Aielo és un poble tranquil, amb una població de 3953 habitants la qual es veu incrementada en períodes de vacances pels visitants que venen a descansar i gaudir dels seus paratges, festes i cultura.

Als anys seixanta Aielo s'incorpora a la dinàmica comarcal del tèxtil. Avui podem trobar empreses de tèxtil per a la llar, brodats i mantes. Un altre sector industrial és el vidre on fan articles de decoració, botelles, gots, etc... Altres sectors que diversifiquen l'economia local són: el plàstic, el moble i l'artesania de vímet.

L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 25 anys

En l'actualitat Aielo és el principal productor de viver de vinya. Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats són els cultius predominants al terme junt amb els atmelers i les oliveres.

La tradició alcoholera es remonta al S. XVIII i avuí encara es compta amb una destil·leria artesana de les més antigues de Espanya amb 120 anys d'existència (Destilerias Ayelo), a banda de ser proveïdors de la Casa Reial.

La població era morisca i el 1563, en compliment de la pragmàtica de Felip II s'ordena un desarmament general dels habitants procedint-se també a registrar totes les cases del lloc (73).

En 1609 es va dictar l'Ordre General d'Expulsió dels moriscos, amb lo qual el poble va quedar deshabitat.

És per açò que Lucas de Malferit redacta la Carta Puebla (1611) restablint-se la relació socio-feudal del camperol amb el senyor en unes condicions molt dures.

El poble d'Aielo s'engalana celebra les seues festes del 5 al 8 d'Agost, encara que dies abans ja es respira un ambient festiu amb actes com: l'Alardo, la nit de paelles, el cant d'aficcionats, les vaquetes al carrer, etc...

Les festes comencen el dia 5 d'agost al migdia amb l'Entrada de Bandes de Música i per la vesprada el gran esdeveniment de l'Entrada de Moros i Cristians en la que tots, festers i festeres, amb vestits de vistosos colorits i gran bellesa, avancen pel carrer al compàs de la Música festera.

El següent dia continua amb la Diana i la Missa al Patró, el Crist de la Pobresa. De vesprada la processó. Durant la nit, les Ambaixades on el bàndol moro pendrà el Castell que més tard recuperarà el bàndol cristià.

El tercer dia començarà amb la pujada de tots els festers i festeres a l'ermita del Calvari per esmorzar i traslladar la imatge de Sant Engraci Màrtir a l'església. Després la Missa major i a l'acabar córrer davant del bou en corda pels carrers del poble. De vesprada la processó i la missa al difunts que donarà per acabades les festes.

Aielo és un poble d'arrossos, és típica la "cassola" d'arròs al forn, que podrà ser amb fesols i naps, o en parteta o creïlles. També la paella de col o arròs caldós amb les seues variants: amb bledes o amb fesols i naps: els famosos naps de l'Horta d'Aielo.

En estiu menjarem albercocs del terreny, bresquilles i melons.

Es dolços que faran disfrutar els nostres paladars ho faran en funció de la temporada. En festes del Crist (agost) carquinyols i coquetes de sagí, a tot Sants cofafes d'atmetla i coques cristines, en Nadal pastissets de moniato. A Sant Blai, rotllets d'anís i a Pasqua pa socarrat, que també es cou tots els divendres com a costum.

Després de menjar podem prendre una copeta de "Nuez de Cola-Coca" amb propietats medicinals reconegudes des del segle passat.

A l'estiu, i per a refrescar del calor, es pot prendre un llimonet o un canari (un barrejat de llimó i cassalla).